fbpx

Dr. Oliver Sacks, agraïments eterns

El metge i escriptor Dr. Oliver Sacks ha anunciat que li queden setmanes de vida en un emotiu article a The New York Times.

El Dr.Oliver Sacks ha estat un divulgador cabdal de la neurociència i dels efectes de la música en el cervell, amb la seva obra de referència, Musicophilia, històries de la música i el cervell, tots els professionals que ens dediquem a la musicoteràpia de manera professional hem vist una referència científica d’alt  nivell i un camí de rigurositat per estudiar i portar a terme la nostra carrera amb rigurositat.

Aquí us deixem un acomferència presentant la seva obra.

 

Des de l’Àrea de Musicoteràpia del Centre d’Estudis Musicals María Grever volem recomanar molt efusivament a tots els que us volgueu dedicar a aquesta professió que llegiu aquesta gran obra.

 

Conveni de formació entre la Universitat Pompeu Fabra i el Centre d’Estudis Musicals María Grever

Us volem anunciar amb gran satisfacció que aquest curs 2014 – 2015 i de forma oficial hem establert un conveni de formació de pràctiques entre la Universitat Pompeu Fabra i el nostre Centre d’Estudis Musicals. Els estudiants del Màster de Musicoteràpia assistiran al nostre Centre per rebre formació en musicoteràpia i poder dur a terme … Read more

Concert Circular Reportatge

 

 

Al minut 22:26 veureu la noticia a Vallès Visió.

Circular Kids noticia Vallès Visió 6-3-2015 Minut 24:37

A partir del minut 17:37 podreu escoltar l’entrevista a Ernesto Briceño sobre el 1er Concert Circular.

El Concert Circular és una immersió binaural diferent al concepte tradicional del concert, inclusiva amb sons, música, il.luminació, sensacions olfactives, concebut per vivenciar una experiència multisensorial, inspirat en les reflexions d’Alain Danielou.

Us expliquem les opcions de com podeu assistir de públic, mireu el video: – Cadira.- Cadira de Rodes – Llitera.- Estoreta.- Pilota Pilates.

El projecte compte amb la col.laboració de molts professionals de diferents àmbits, neuròlegs, nuerocientifics, musicoterapeutes, músics, psicòlegs, osteòpates i pedagogs. El concepte del concert compte amb l’assessorament de la Presidenta de la societat de Neurologia d’Espanya, la Dra. Mara Dierssen. El desenvolupament de la implantació arquitectónica del projecte està desenvolupada per l’arquitecta Jullye Haynes del despatx Punt de vista. Els artistes que participen són Tahadi , Claudia Murcia & Jurgen van Win, Elisenda Carrasco & Voxalba, Proyecto Beta, Ramón Elias, Joan Sala Vila, Adry Bueno & Fatlipz i  Cordes del Món, . És un viatge a l’ancestral a la relació primigènia de l’èsser humà i el seu origen sonor i vibracional. El Concert Circular està dissenyat per espais grans com poliesportius, parcs i places. Acústicament la proposta inclou un disseny binaural i anells sonors diferenciats en constant relació i evolució. Per més informació en relació al Concert Circular, rider tècnic, repertori artistes i contractació no dubteu en contactar amb nosaltres.

Volem agraïr a Arantxa d’Adaptate Ortopedia per la seva inestimable col.laboració a l’hora de desenvolupar el Concert Circular. Avda. Antoni Gaudí, 53. Mollet del Vallès (08100) BCN Tel: 93 570 46 69 – Fax 93 570 61 72 / info@adaptateortopedia.es / www.adaptateortopedia.es Adaptate ortopedia       Amb la col.laboració de ASEM Catalunya

ASEM col.labora al Concert Circular

Claudia Murcia & Jurgen van Win www.sonoterapia.com sonoterapia@gmail.com   Us presentem a l’Ona Sonora

El Concert Circular és una marca registrada pel Centre d’Estudis Musicals María Grever. Laberint

Arnau Tordera i Antoni Font amb l’Associació Catalana Síndrome de Williams

Arnau Tordera líder del grup Obeses i Antoni Font director de la companyia teatral La Nota Teatre han participat en el rodatge d’una de les escenes del documental sobre els beneficis de la música en les persones que estem el.laborant. El motiu del rodatge d’aquesta escena va ser vivenciar per part dels nostres alumnes el  mestratge d’un … Read more

L’expressió artística per sobre la diversitat funcional

Quantes vegades escoltem dir, “no puc fer-ho”, “és molt difícil per a mi”, “no se’m dóna bé”, fins i tot, ho diem nosaltres mateixos en més d’una ocasió en plenitud de facultats físiques i emocionals. Però que passa amb les persones que pateixen diversitat funcional (terme què al C.E.M. María Grever preferim per sobre del … Read more

Centre d’Estudis Musicals María Grever al V Congrés de Musicoteràpia

El Centre d’Estudis Musicals María Grever ha participar i col.laborat en el V Congrés de Musicoteràpia celebrat a l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC els dies 17,18 i 19 d’Octubre de 2014.

El 17 d’Octubre Nuria Ferre Musicoterapeuta per la Universitat de Barcelona i Joan Capafons Cap d’Àrea de Musicoteràpia del C.E.M. María Grever, van desenvolupar la ponència sobre Musicoteràpia i la Síndrome de Williams, on van explicar de manera molt resumida tots les aspectes psicosocials beneficiosos a  les persones amb aquesta diversitat funcional, l’objectiu és comunicar que com ha musicoterapeutes ens hem d’exigir incloure als nens i nois en activitats musicales satisfactòries a l’igual que a les families, institucions i conscienciar altres professionals d’aquesta millora en la qualitat de vida.

El diumenge 19 a l’acte de clausura del Congrés celebrat a la sala 3 de l’Auditori de Barcelona, l’Associació Catalana Síndrome de Williams, el Mestre Salvador Brotons, Coetus, Cordes del Món, Jordi Paulí, Miranda Fernández, Roberto Castillo, Claudia Múrcia, Robert Jurgen van Win i alumnes del CEM María Grever van dur a terme el Concert de Cloenda.

La participación de Coetus i Cordes del Món ha estat possible a: Museu Etnològic, Institut Català de Musicoteràpia, Taller de Músics, ESMUC i Associaicó Catalana de Síndrome de Williams.

A partir del minut 13:21 veureu la noticia del canal 8tv.

A partir del minut 19:00 veureu la noticia a BTV.


 

Antonio Carmona de l’Associació Catalana de Síndrome de Williams va ser el director convidat.

 

Antonio Carmona alumne del CEM María Grever contraportada d’el Periódico de Catalunya

Antonio Carmona alumne del CEM María Grever ha estat el protagonista de la contraportada del Periódico de Catalunya en motiu de la seva alta capacitat musical, capacitat que el durà a dirigir el concert de clausura del V Congrés de Musicoteràpia juntament amb el Mestre Salvador Brotons, Coetus i Cordes del Món. No volem extendre’ns més perquè l’entrevista és simplement genial. Felicitats Antonio.

 

Font: el periódico de Catalunya 15-10-2014

Fill d’una família treballadora del barri de Vilapicina, Antonio Manuel no es va imaginar mai que un dia seria ell qui portaria la batuta. El seu somni es complirà aquest diumenge, quan el Mestre Salvador Brotons li cedeixi el lloc de director en el concert que Cordes del Món i Coetus oferiran al Congrés de Musicoteràpia. La seva extraordinària sensibilitat musical es deu a la síndrome de Williams, un trastorn genètic caracteritzat, entre altres coses, per una discapacitat intel·lectual moderada, dificultats motores, problemes d’alimentació, uns trets facials distintius i una personalitat afectuosa i oberta.

-No l’impressiona pensar que estarà al capdavant de tota una orquestra?

-No, perquè crec que ho faré bé. ¡Me n’ha ensenyat Salvador Brotons! Va ser molt emocionant anar a casa seva i aprendre d’un director com ell. A més a més, he memoritzat la música al meu cap per aprendre-me-la. Una part fa així: na-na-narana-na-narana…[taral·leja] I una altra així: tin-tin-tin-tin-tin-tin-tintintintin-tin…

-Vostè sempre té música al cap.

-Sí. Me’n recordo que quan era petit m’empassava totes les òperes que feien per la tele, que llavors era en blanc i negre; una darrere l’altra. Ara els diumenges em poso els concerts de La 2 i em fixo en com el director dirigeix l’orquestra, en com corregeix els músics i els indica el que està bé i el que està malament.

-Com van reaccionar els seus pares al veure que de ben petit ja sentia passió per la música?

-Fent que escoltés més música. Els estic molt agraït perquè sempre han fet tot el possible perquè em sentís bé fent el que m’agrada.

-¿Només li agrada la clàssica?

-Nooo… Menys la música màquina, m’agrada tot, i si és amb orquestra, millor. M’agradava molt un grup dels 80 que es deia The Alan Parsons Project. ¿Sabia que el productor del primer disc de Pink Floyd és el mateix que va crear aquest?

-Doncs no, la veritat.

-També m’agrada un munt el grup alemany Kraftwerk. Però escolto de tot: pop, jazz, soul, música oriental, electrònica… I també sevillanes, pasdobles i rumba. ¿Sap el que més m’agrada de la música? La fusió.

-Com se sent quan escolta tocar una orquestra?

-Com si estigués dins de la música, com si la música la dirigís jo. Per mi la música és el millor que hi ha, és una bona droga, em fa sentir a gust. La música és important, tant si es té una síndrome com si no, perquè t’ensenya coses i transmet sentiments.

-No obstant, cada vegada s’ensenya menys a les escoles.

-¿Doncs vol que li digui la meva opinió? Ho trobo malament. La música és un mitjà de comunicació molt important i molt interessant. Sense música no es pot viure, i no em refereixo només a mi sinó a tots els altres.

-No tothom té la seva sensibilitat.

-A mi la música m’entra més aviat per l’orella. Les gotes de pluja quan cauen sobre uns ferrets que hi ha a la meva habitació són música per mi: sonen com clinc-clonc-clinc-clinc

-També toca instruments?

-M’agrada tocar la bateria, també toco el baix i una mica les congues. Una vegada els meus pares em van portar a una escola perquè aprengués guitarra, però com que van veure que no em sortia gaire bé van pensar que podia fer percussió. Ara estic a l’Institut Català de Musicoteràpia [a la foto] i al Centre d’Estudis Musicals Maria Grever de Parets i m’encanta. Aquí no només m’ajuden a mi amb la música, sinó que jo també puc ajudar els altres.

Trobada amb l’Associació de Síndrome de Williams del Piemonte i Vall d’Aosta, Itàlia

Luciana Rinaudo, mestre de musica i musicoterapeuta de l’Associació de Síndrome de Williams de la regió del Piemonte i Vall d’Aosta, Itàlia va conèixer el nostre treball amb l’Associacio Catalana de Síndrome de Williams i va demanar d’organitzar una trobada per intercanviar coneixements, després de molts intents de quadrar agendes el dia 29-7-2014 ens varem pode reunir … Read more

Teràpia d’entonació melòdica en afàsia

En els 10 mesos des de que una bala va perforar el cervell i va deixar en estat crític a la congressista Gabby Giffords ha tornat a aprendre a parlar – una gesta que en part atribueix a la Musicoteràpia .

Giffords va patir d’afàsia – la incapacitat per parlar a causa de l’estat malmès a les vies del llenguatge a l’hemisferi esquerre del cervell .

La seva mare sabia que les seves cançons favorites – “American Pie”, “Brown Eyed Girl”, “Over the Rainbow” – i juntament amb el pare, el seu marit i la seva musicoterapeuta Giffords, la van envoltar amb la música que estimava.

Gabby podia cantar diverses paraules en una frase, però no podria fer una frase de tres paraules juntes pel seu compte“, diu la seva musicoterapeuta, Maeghan Morrow. Morrow va haver de cantar les seves necessitats, com ara “Jo vull anar al llit” o “estic cansat”. Ajudeu al seu ésser estimat, paraules de record cantant una part d’una cançó familiar i haver d’acabar la frase amb ella o sola.

La música és aquest altre camí per arribar de nou a la parla” , va dir Meaghan Morrow , musicoterapeuta i especialista certificada en lesions cerebrals a l’Hospital de Rehabilitació TIRR Memorial Hermann a Houston . Morrow va comparar el procés amb un desviament de l’autopista .

” No és capaç d’anar cap endavant en aquest camí mai més” , ha dit, però ” es pot sortir i donar la volta i arribar a on necessita anar . ”

L’habilitat del cervell per pavimentar noves vies al voltant de les àrees danyades es diu neuroplasticitat . Un adult pot tornar a aprendre a parlar – amb l’entrenament adequat i molta pràctica , d’acord amb el Dr Gottfried Schlaug , professor associat de neurologia i director del Laboratori de Neuroimatge de Música i al Beth Israel Deaconess Medical Center i l’Escola de Medicina de Harvard .

Schlaug va comparar el procés com si volguéssim a aprendre a tocar el piano als 50 anys o 60 .

” Seria un procés molt més laboriós de fer això que si anés a començar a l’edat de 6 o 7″ , va dir .

El cervell és una xarxa de connexions . Les més utilitzades reforcen amb el temps – igual que les autopistes . Les connexions més febles segueixen aquí , però com carreteres secundàries més petites .

Per ajudar a recuperar la parla ,” la connexió ha de ser pasada d’una carretera d’un sol carril a una carretera estupenda” , va dir Schlaug .

A través d’imatges de ressonància magnètica funcional, els científics han començat a assignar moltes funcions del cervell a regions específiques . Atès que la parla es manté en gran mesura en el costat esquerre del cervell , la música activa les àrees visuals , motores i de coordinació de les dues parts , així com les zones del cervell implicades en la memòria i l’emoció .

Res activa el cervell tan extensament com la música ” , va dir el Dr Oliver Sacks , professor de Neurologia a la Universitat de Columbia i autor del llibre , ” Musicophilia .

En l’última dècada , la capacitat de la música per accedir a la llengua en el cervell ha estat explorat amb gran detall , i explotat com un mitjà per recuperar la parla després d’una lesió cerebral .

Aquests pacients ” tenen algunes paraules en algun lloc “, sinó que han de ser ” enganyats o seduïts en el descobriment d’ells” , va dir Sacks .

Però moltes persones es mostren escèptics sobre els beneficis de la teràpia de la música , i poques asseguradores cobreixen . Schlaug està actualment duent a terme un assaig clínic de ” teràpia d’entonació melòdica ” en pacients amb accident cerebrovascular afàsics , comparant-lo amb la teràpia de la parla o cap tractament en absolut .

El judici de Schlaug implica 75 sessions de teràpia d’una hora intensius . La teràpia pot ser frustrant i emocional per als pacients afàsics , la incapacitat de parlar no és la reflexió sobre la seva intel · ligència .

Aquesta frustració va ser visible a la cara de Giffords , va dir Morrow . Però els resultats van ser ben val la pena l’esforç .

” Em va prendre un parell de dies , però ella va començar a donar-me un polze cap amunt ” , va dir Morrow . “Després, començava obrint la boca donant una mica de hum . Després es convertiria en paraules en les últimes setmanes . ”

I a través d’ cançonetes com ” Feliç Aniversari ” , ” American Pie ” i el seu favorit , ” Brown Eyed Girl” , Giffords va obrir lentament el camí de tornada al llenguatge .

“Quan vaig veure per primera vegada Gabby i jo primer vaig cantar la cançó amb ella” , va dir Morrow , “Jo sabia que les coses anaven a millorar. “