Cordes del Món Concert commemoratiu dels 1100 anys de Parets

El concert ‘El so d’un poble‘ a càrrec de la formació Cordes del Món a l’església de Sant Esteve de Parets del Vallès amb tres dels components: Ramón Elias (organistrum), Marina Serra Romero (violí) i Ricard Vallina (violí octavat). L’acte formà part de la programació dels actes commemoratius dels 1110 anys de vida de Parets del Vallès.

 Al video de Vallès Visió a partir del min. 9:20 veureu la noticia.

 

Llegiu la crònica que en fa l’escriptor Joan Sala

Extraordinària actuació de  CORDES DEL MÓN.
L’Esglèsia de Sant Esteve de Parets del Vallès presentava el diumenge, dia 12 d’0ctubre de 2014, una notable presència d’amics de la música. Verdaderament l’assistència responia al lema del concert EL SO D’UN POBLE. CORDES DEL MÓN és un  moviment musical amb seu a l’Escola de Música, CEM María Grever, de Parets del Vallès i dirigida per Ernesto Briceño, ànima i ideòleg de l’entitat. Un centre musical, amb una característica molt peculiar: la música és vida. Els tres intèrprets són músics amb un currículum de mèrit i són Ramon Elias, investigador i creador; Marina Serra, violinista i compositora i amb un màster en musicoteràpia; Ricard Vallina, professor de violí i de gralla. El concert presentava una curiositat com eren els instruments. L’organistrum, és un instrument musical, ideat i creat per Ramon Elias, té forma de guitarra i un funcionament parell als “organillos”. Una altra curiositat rauia en els models de violins, de tres cordes, de quatre (el normal), de cinc i de vuit. Una exhibició i una lliçó de la història dels instruments musicals, com també del programa presentat, basat la primera part en el Llibre Vermell de Montserrat, recull de composicions de caire religiós i pertanyents als segle XIV, i amb una segona part de música barroca dels segles XV i XVI. Un concert que arrencava els aplaudiments entusiastes del públic perquè la seva música traslladava a un món de suavitats íntimes i d’esperances plenes de goig i alegria. En la mitja part vaig llegir un poema sobre el tema de l’aniversari, encàrrec del Director del CEM Maria Grèver titolat NO T’ATURIS.

 

 

Centre d’Estudis Musicals María Grever al V Congrés de Musicoteràpia

El Centre d’Estudis Musicals María Grever ha participar i col.laborat en el V Congrés de Musicoteràpia celebrat a l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC els dies 17,18 i 19 d’Octubre de 2014.

El 17 d’Octubre Nuria Ferre Musicoterapeuta per la Universitat de Barcelona i Joan Capafons Cap d’Àrea de Musicoteràpia del C.E.M. María Grever, van desenvolupar la ponència sobre Musicoteràpia i la Síndrome de Williams, on van explicar de manera molt resumida tots les aspectes psicosocials beneficiosos a  les persones amb aquesta diversitat funcional, l’objectiu és comunicar que com ha musicoterapeutes ens hem d’exigir incloure als nens i nois en activitats musicales satisfactòries a l’igual que a les families, institucions i conscienciar altres professionals d’aquesta millora en la qualitat de vida.

El diumenge 19 a l’acte de clausura del Congrés celebrat a la sala 3 de l’Auditori de Barcelona, l’Associació Catalana Síndrome de Williams, el Mestre Salvador Brotons, Coetus, Cordes del Món, Jordi Paulí, Miranda Fernández, Roberto Castillo, Claudia Múrcia, Robert Jurgen van Win i alumnes del CEM María Grever van dur a terme el Concert de Cloenda.

La participación de Coetus i Cordes del Món ha estat possible a: Museu Etnològic, Institut Català de Musicoteràpia, Taller de Músics, ESMUC i Associaicó Catalana de Síndrome de Williams.

A partir del minut 13:21 veureu la noticia del canal 8tv.

A partir del minut 19:00 veureu la noticia a BTV.


 

Antonio Carmona de l’Associació Catalana de Síndrome de Williams va ser el director convidat.

 

Antonio Carmona alumne del CEM María Grever contraportada d’el Periódico de Catalunya

Antonio Carmona alumne del CEM María Grever ha estat el protagonista de la contraportada del Periódico de Catalunya en motiu de la seva alta capacitat musical, capacitat que el durà a dirigir el concert de clausura del V Congrés de Musicoteràpia juntament amb el Mestre Salvador Brotons, Coetus i Cordes del Món. No volem extendre’ns més perquè l’entrevista és simplement genial. Felicitats Antonio.

 

Font: el periódico de Catalunya 15-10-2014

Fill d’una família treballadora del barri de Vilapicina, Antonio Manuel no es va imaginar mai que un dia seria ell qui portaria la batuta. El seu somni es complirà aquest diumenge, quan el Mestre Salvador Brotons li cedeixi el lloc de director en el concert que Cordes del Món i Coetus oferiran al Congrés de Musicoteràpia. La seva extraordinària sensibilitat musical es deu a la síndrome de Williams, un trastorn genètic caracteritzat, entre altres coses, per una discapacitat intel·lectual moderada, dificultats motores, problemes d’alimentació, uns trets facials distintius i una personalitat afectuosa i oberta.

-No l’impressiona pensar que estarà al capdavant de tota una orquestra?

-No, perquè crec que ho faré bé. ¡Me n’ha ensenyat Salvador Brotons! Va ser molt emocionant anar a casa seva i aprendre d’un director com ell. A més a més, he memoritzat la música al meu cap per aprendre-me-la. Una part fa així: na-na-narana-na-narana…[taral·leja] I una altra així: tin-tin-tin-tin-tin-tin-tintintintin-tin…

-Vostè sempre té música al cap.

-Sí. Me’n recordo que quan era petit m’empassava totes les òperes que feien per la tele, que llavors era en blanc i negre; una darrere l’altra. Ara els diumenges em poso els concerts de La 2 i em fixo en com el director dirigeix l’orquestra, en com corregeix els músics i els indica el que està bé i el que està malament.

-Com van reaccionar els seus pares al veure que de ben petit ja sentia passió per la música?

-Fent que escoltés més música. Els estic molt agraït perquè sempre han fet tot el possible perquè em sentís bé fent el que m’agrada.

-¿Només li agrada la clàssica?

-Nooo… Menys la música màquina, m’agrada tot, i si és amb orquestra, millor. M’agradava molt un grup dels 80 que es deia The Alan Parsons Project. ¿Sabia que el productor del primer disc de Pink Floyd és el mateix que va crear aquest?

-Doncs no, la veritat.

-També m’agrada un munt el grup alemany Kraftwerk. Però escolto de tot: pop, jazz, soul, música oriental, electrònica… I també sevillanes, pasdobles i rumba. ¿Sap el que més m’agrada de la música? La fusió.

-Com se sent quan escolta tocar una orquestra?

-Com si estigués dins de la música, com si la música la dirigís jo. Per mi la música és el millor que hi ha, és una bona droga, em fa sentir a gust. La música és important, tant si es té una síndrome com si no, perquè t’ensenya coses i transmet sentiments.

-No obstant, cada vegada s’ensenya menys a les escoles.

-¿Doncs vol que li digui la meva opinió? Ho trobo malament. La música és un mitjà de comunicació molt important i molt interessant. Sense música no es pot viure, i no em refereixo només a mi sinó a tots els altres.

-No tothom té la seva sensibilitat.

-A mi la música m’entra més aviat per l’orella. Les gotes de pluja quan cauen sobre uns ferrets que hi ha a la meva habitació són música per mi: sonen com clinc-clonc-clinc-clinc

-També toca instruments?

-M’agrada tocar la bateria, també toco el baix i una mica les congues. Una vegada els meus pares em van portar a una escola perquè aprengués guitarra, però com que van veure que no em sortia gaire bé van pensar que podia fer percussió. Ara estic a l’Institut Català de Musicoteràpia [a la foto] i al Centre d’Estudis Musicals Maria Grever de Parets i m’encanta. Aquí no només m’ajuden a mi amb la música, sinó que jo també puc ajudar els altres.