El concert ‘El so d’un poble‘ a càrrec de la formació Cordes del Món a l’església de Sant Esteve de Parets del Vallès amb tres dels components: Ramón Elias (organistrum), Marina Serra Romero (violí) i Ricard Vallina (violí octavat). L’acte formà part de la programació dels actes commemoratius dels 1110 anys de vida de Parets del Vallès.
Al video de Vallès Visió a partir del min. 9:20 veureu la noticia.
Llegiu la crònica que en fa l’escriptor Joan Sala
Extraordinària actuació de CORDES DEL MÓN.
L’Esglèsia de Sant Esteve de Parets del Vallès presentava el diumenge, dia 12 d’0ctubre de 2014, una notable presència d’amics de la música. Verdaderament l’assistència responia al lema del concert EL SO D’UN POBLE. CORDES DEL MÓN és un moviment musical amb seu a l’Escola de Música, CEM María Grever, de Parets del Vallès i dirigida per Ernesto Briceño, ànima i ideòleg de l’entitat. Un centre musical, amb una característica molt peculiar: la música és vida. Els tres intèrprets són músics amb un currículum de mèrit i són Ramon Elias, investigador i creador; Marina Serra, violinista i compositora i amb un màster en musicoteràpia; Ricard Vallina, professor de violí i de gralla. El concert presentava una curiositat com eren els instruments. L’organistrum, és un instrument musical, ideat i creat per Ramon Elias, té forma de guitarra i un funcionament parell als “organillos”. Una altra curiositat rauia en els models de violins, de tres cordes, de quatre (el normal), de cinc i de vuit. Una exhibició i una lliçó de la història dels instruments musicals, com també del programa presentat, basat la primera part en el Llibre Vermell de Montserrat, recull de composicions de caire religiós i pertanyents als segle XIV, i amb una segona part de música barroca dels segles XV i XVI. Un concert que arrencava els aplaudiments entusiastes del públic perquè la seva música traslladava a un món de suavitats íntimes i d’esperances plenes de goig i alegria. En la mitja part vaig llegir un poema sobre el tema de l’aniversari, encàrrec del Director del CEM Maria Grèver titolat NO T’ATURIS.
