Cèlia Varón, alumne del nostre Centre d’Estudis Musicals María Grever, ha estrenat la seva composició “No t’oblidare”, moltes felicitats Célia. Animem a tothom a composar peces musicals, tan siguin musicals o amb texte és molt enriquidor i saludable.
A partir del minut 13:40 s veureu la Cèlia Varón presentant “No t’oblidaré” al programa Xerrameques de Vallès Visió.
Neix de la mà del seu director Ernesto Briceño, creador del Centre d’Estudis Musicals Maria Grever.
El Museu Etnològic de Barcelona i el Taller de Músics-Escola Superior d’Estudis Musicals en són els col•laboradors científics i metodològics.
El contingut musical, basat en els instruments de corda, està pensada per actuar d’un músic fins a un total de vint-i-dos, en funció de cada projecte, cada espai. Aquesta és la base per desenvolupar els objectius socials, culturals i educatius.
Cada activitat inclou l’exposició itinerant Gent de Festa, del Museu Etnològic de Barcelona, que aporta elements de cultura tradicional i popular i promou que a cada esdeveniment els implicats aportin també el seu patrimoni etnogràfic. La conferència i el col•loqui, abans i després de l’activitat musical, dóna un context a l’experiència general.
Cordes del Món desenvolupa cadascuna de les seves activitats de forma personalitzada, adaptada, ajustada a cada entorn i a cada significat. La música -el fet musical- és la base pel treball d’intervenció social. L’antropologia i altres ciències socials donen l’emmarcament científic.
La proposta musical va sempre vinculada al patrimoni oral, el ball, la dansa, la gastronomia, les creences… Els sentits i les emocions hi tenen un paper important.
L’antropologia aplicada i les pràctiques de proximitat són uns dels principals referents metodològics, com apel•lar a la memòria i interrelacionar música, sensacions, informacions i reflexions.
El Mestre Salvador Brotons va convidar a l’Associació Catala de Síndrome de Williams mitjançant el Centre d’Estudis Musicals María Grever a l’assaig de l’obra Catalunya 1714 dels actes del Tricentari a l’Auditori de Barcelona el dissabte 19-7-2014. Des del nostre centre d’estudis volem agraïr la sensibilitat exquisida del Mestre Salvador Brotons per haver-nos fet sentir uns previligiats a l’assistir a un assaig que molts pocs van poder gaudir. Cal dir que pedagogicament les nois van poder vivenciar un assaig de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
El CEM María Grever musicarà el documental en el que Sergi Mingote i Jose Miguel Herrera lluitaran per assolir el cim de la muntanya Khan Tengri amb l’objectiu de recaudar diners per donar-los a la Fundació Sant Joan de Déu per avançar en la investigació de la cura histiociotosis i el càncer infantil, aquesta iniciativa va donar el seu tret de sortida el dia 8 de Juliol a la Fundació Hospital de Mollet i que compta amb el suport d’empreses de Parets del Vallès, esportistes olímpics, Televisió de Catalunya entre d’altres.
Aquest projecte està enmarcat en La lluita de l’Arnau i els seus amics, i per conèixer el que ha estat la vida de l’Arnau fins ara us deixem un breu relat:
” Hola a tots!
Em dic Arnau, i en tot aquest temps he hagut de viure experiències molt difícils, molts companys de lluita han perdut la batalla, i malauradament cada vegada hi ha menys ajudes de les administracions públiques per malalts com jo, per aquest motiu, estem organitzant aquesta dura, però espectacular expedició a una de les muntanyes més dures i dificils del planeta, el KHAN TENGRI!!!
Els diners recaptats aniran íntegrament per l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Déu, per la investigació de la meva malaltia, la Histiocitosi i el Càncer infantil. L’objectiu de tot és aconseguir la teva col·laboració, “apadrinant” algun dels 7.010 metres d’aquesta increïble muntanya.
És temps de crisi però segur que podràs aportar el teu granet de sorra! Entre tots podem aconseguir un gran repte, més investigació, és pel futur de tots! ”
Ajudeu-nos a apadrinar metres en aquest enllaç per avançar en la investigació de la cura histiociotosis i el càncer infantil:
Us deixem imatges de l’acte de presentació celebrat a l’auditori de l’Hospital de Mollet del Vallès.
Publicación by Àrea Musicoteràpia CEM María Grever.
L’Àrea de Musicoteràpia del Centre d’Estudis Musicals María Grever presenta la 1era Gala de Neuroboleros amb el Mestre Moncho, el Rei del Bolero amb la seva banda, Noèlia Martínez neuropsicòloga de la Unitat Brain Cognition and Plasticity Group de la Universitat de Barcelona i Jaume Guilera psiquiatra infantil. Mara Dierssen neurobiòlga del Centre de Regulació Genòmica serà la convidada d’honor a aquesta 1era Gala de NeuroBoleros.
Un esdeveniment únic que visita una de les expressions artístiques més importants del segle XX, el bolero, des d’una visió transversal on la neurociència, la psicologia social i la musicoteràpia s’abracen. Si una abraçada de més de 20 segons ja fa que pugin els nivells de la nostra “famosa” oxitocina, imagineu-vos la dimensió que pot prendre una abraçada amb una persona amb la que decideixes ballar un bolero durant uns 3 o 4 minuts aproximadament, quins calfreds,…
Entrevista a RAP107 amb Carles Font on hem parlat del curs de musicoteràpia la 1era Gala de NeuroBoleros i el curs acadèmic del Centre d’Estudis Musicals Maria Grever.
Entrevista a Ernesto Briceño i Moncho a l’emisora La Xarxa 30-6-2014.
Us deixem una llista de reproducció de Moncho.
Noelia Martínez neurobiòloga del Cognition and Brain Plasticity Unit de la Universitat de Barcelona ens parlarà sobre música i emocions, i com la música indueix respostes fisiològiques (calfreds, etc. ), neuroendocrines i d’activació del circuit de recompensa al nostre cervell. Aquesta unitat està desenvolupant un estudi per conèixer l’efectivitat d’una nova teràpia musical de recuperació de la mobilitat de les extremitats superiors (mà o braç) en persones que han patit un ictus (accident vascular cerebral: infart o vessament cerebral). L’estudi, encara en fase experimental, es basa en la hipòtesi que la música activa parts del cervell que regeixen l’activitat motora del cos. Els resultats preliminars, publicats en revistes internacionals, destaquen les millores observades en alguns pacients utilitzant aquesta teràpia i en comparació amb altres teràpies motores convencionals.
Noèlia junt amb Jaume Guilera, psiquiatra infantil, faran una demostració de patrons de cartografia cerebral (mapes d’activació cerebral) davant de diferents estímuls musicals amb la tecnologia Emotiv Epoc. Veurem com reacciona el cervell en temps real a músiques tan diferents com Mozart o ACDC.
També podrem esbrinar quin tipus de música ens emociona més perquè aquesta tecnologia ens permet veure les respostes emocionals (avorriment, excitació, ….) que sentim en aquest moment.
Un video on veureu com através del casc Emotiv Epoc que recull l’EEG de la persona, “que li passa al cervell“.
En aquest video el Dr. Paul J. Zak ens parla de la importància de l’oxitocina en la nostra felicitat, en la confiança en els demés, ….
Does oxytocin hold the key to happiness? por CNN_International
Sala Basart de la Cooperativa,
Parets del Vallès, Barcelona.
Dissabte 5 de Juliol a les 20:00 h.
Preu d’entrada anticipada 10 € – abans del 30 de Juny al Centre d’Estudis Musicals María Grever
Preu d’entrada dia de la Gala 15 €
Us aconsellem quest parking i que aneu caminant fins el concert.
-> Obres Semàntica – la deessa de l’aigua (Abbey Thoronet)
-> Estrena mundial a Thoronet Abbey, dissabte 22 setembre, 2007
-> Alain Pantéléimonoff (sitar), Elisa Rucci (Semantic Danielou), Jacques Dubto (chandravina, veu), Eric Barthes (dulcimer medieval), Thierry Hamy (cal · ligrafia argila).
El chandravina instrument inventat per Jacques Dubto explora les modulacions creades per una relliscada “coll d’ampolla” entre diferents nodes de vibració d’una corda és llarg (2 m), basant-se constants variacions microtonales de fet, seguida fàcilment per la semàntica Danielou. Aquesta balada mística és originalment una cançó molt antiga per Jacques Dubto dedicat a l’element aigua, sota l’aspecte de la seva dependència entre totes les formes de vida. En aquesta nova interpretació recull l’estil poètic de meandres cromàtica “Thumree”, teixint una garlanda de ragues per navegar per gairebé tot el 22 shrutis indi.
Una altra interpretació d’estil inclassificable, mig mig-blaus Khyal, aquesta vegada d’una manera celta medieval, el fil basat en commales subtils, combinat tant amb la semàntica i chandravina Danielou. La nostàlgia per un oblidat entre l’Est i l’Oest del matrimoni, expressada pels harmònics eternes complementàries 5 i 3, o microtonal metàfora princesa (ànima) que es troba dins nostre? Escala: 1/10 gener / 9 – 9/8 32/27 4/3 3/2 5/3 16/9 – 9/5 2/1
Extracte Ahata Anahata, la música composta i interpretada per Igor Wakhévitch (Ginebra, Suïssa, Hivern-Primavera 2006).
Durant el curs es van celebrar commemoracions pel 100 aniversari del naixement d’Alain Danielou el 2007, la participació de les semàntiques diversos concerts a París (Casa de les Cultures del Món) en Thoronet, Venècia (Teatre Fondamenta Nuova) i Roma (Palladium Teatre) per AEH (Exploració Taller harmòniques) interpretant composicions Jacques Dudon.
Comentaris i demostracions d’Alain Daniélou del S52.
En els 10 mesos des de que una bala va perforar el cervell i va deixar en estat crític a la congressista Gabby Giffords ha tornat a aprendre a parlar – una gesta que en part atribueix a la Musicoteràpia .
Giffords va patir d’afàsia – la incapacitat per parlar a causa de l’estat malmès a les vies del llenguatge a l’hemisferi esquerre del cervell .
La seva mare sabia que les seves cançons favorites – “American Pie”, “Brown Eyed Girl”, “Over the Rainbow” – i juntament amb el pare, el seu marit i la seva musicoterapeuta Giffords, la van envoltar amb la música que estimava.
“Gabby podia cantar diverses paraules en una frase, però no podria fer una frase de tres paraules juntes pel seu compte“, diu la seva musicoterapeuta, Maeghan Morrow. Morrow va haver de cantar les seves necessitats, com ara “Jo vull anar al llit” o “estic cansat”. Ajudeu al seu ésser estimat, paraules de record cantant una part d’una cançó familiar i haver d’acabar la frase amb ella o sola.
” La música és aquest altre camí per arribar de nou a la parla” , va dir Meaghan Morrow , musicoterapeuta i especialista certificada en lesions cerebrals a l’Hospital de Rehabilitació TIRR Memorial Hermann a Houston . Morrow va comparar el procés amb un desviament de l’autopista .
” No és capaç d’anar cap endavant en aquest camí mai més” , ha dit, però ” es pot sortir i donar la volta i arribar a on necessita anar . ”
L’habilitat del cervell per pavimentar noves vies al voltant de les àrees danyades es diu neuroplasticitat . Un adult pot tornar a aprendre a parlar – amb l’entrenament adequat i molta pràctica , d’acord amb el Dr Gottfried Schlaug , professor associat de neurologia i director del Laboratori de Neuroimatge de Música i al Beth Israel Deaconess Medical Center i l’Escola de Medicina de Harvard .
Schlaug va comparar el procés com si volguéssim a aprendre a tocar el piano als 50 anys o 60 .
” Seria un procés molt més laboriós de fer això que si anés a començar a l’edat de 6 o 7″ , va dir .
El cervell és una xarxa de connexions . Les més utilitzades reforcen amb el temps – igual que les autopistes . Les connexions més febles segueixen aquí , però com carreteres secundàries més petites .
Per ajudar a recuperar la parla ,” la connexió ha de ser pasada d’una carretera d’un sol carril a una carretera estupenda” , va dir Schlaug .
A través d’imatges de ressonància magnètica funcional, els científics han començat a assignar moltes funcions del cervell a regions específiques . Atès que la parla es manté en gran mesura en el costat esquerre del cervell , la música activa les àrees visuals , motores i de coordinació de les dues parts , així com les zones del cervell implicades en la memòria i l’emoció .
“Res activa el cervell tan extensament com la música ” , va dir el Dr Oliver Sacks , professor de Neurologia a la Universitat de Columbia i autor del llibre , ” Musicophilia . ”
En l’última dècada , la capacitat de la música per accedir a la llengua en el cervell ha estat explorat amb gran detall , i explotat com un mitjà per recuperar la parla després d’una lesió cerebral .
Aquests pacients ” tenen algunes paraules en algun lloc “, sinó que han de ser ” enganyats o seduïts en el descobriment d’ells” , va dir Sacks .
Però moltes persones es mostren escèptics sobre els beneficis de la teràpia de la música , i poques asseguradores cobreixen . Schlaug està actualment duent a terme un assaig clínic de ” teràpia d’entonació melòdica ” en pacients amb accident cerebrovascular afàsics , comparant-lo amb la teràpia de la parla o cap tractament en absolut .
El judici de Schlaug implica 75 sessions de teràpia d’una hora intensius . La teràpia pot ser frustrant i emocional per als pacients afàsics , la incapacitat de parlar no és la reflexió sobre la seva intel · ligència .
Aquesta frustració va ser visible a la cara de Giffords , va dir Morrow . Però els resultats van ser ben val la pena l’esforç .
” Em va prendre un parell de dies , però ella va començar a donar-me un polze cap amunt ” , va dir Morrow . “Després, començava obrint la boca donant una mica de hum . Després es convertiria en paraules en les últimes setmanes . ”
I a través d’ cançonetes com ” Feliç Aniversari ” , ” American Pie ” i el seu favorit , ” Brown Eyed Girl” , Giffords va obrir lentament el camí de tornada al llenguatge .
“Quan vaig veure per primera vegada Gabby i jo primer vaig cantar la cançó amb ella” , va dir Morrow , “Jo sabia que les coses anaven a millorar. “
Només us direm que esolteu l’entrevista sencera si voleu Gaudir de veritat escoltant la saviesa d’en Jordi Savall, i ja ens direu. Ens interessa molt el que diu a partir del minut 8:50.
Us deixem un video del Casal d’estiu 2013 del CEM María Grever.
“Qui canta el seu mal espanta”, una frase que ben segur heu escoltat moltes vegades, una declaració de la vessant terapèutica de la música. Però anem a veure que ens diu la ciència actualment sobre aquest fet .
L’estudi de Grape C., Sandgren M, Hansson LO, Ericson M, Theorell T. de l’Institut Nacional de factors psicosocials i salut a Estocolm, Suècia, va explorar els possibles efectes beneficiosos del cant en el benestar de les persones durant les lliçons de cant. L’estudi va comptar amb vuit cantants aficionats (2 homes, 6 dones, 28-53 anys) i vuit cantants professional (4 homes, 4 dones, edat 26-49 anys) que havien estat cantants i que assisteixen a classes de cant durant almenys sis mesos.
Les conclusions de l’estudi ens diuen:
L’oxitocina augmentava de manera significativa en ambdos grups, tant en cantants “amateurs” com en cantants professionals, recordeu que l’oxitocina s’allibera al corrent sanguini durant l’orgasme, tant en mascles com en femelles. L’oxitocina també redueix la pressió arterial i les concentracions de cortisol, fet que augmenta la tolerància al dolor i redueix l’ansietat. En humans s’ha observat que les concentracions plasmàtiques d’oxitocina són superiors en persones que afirmen haver-se enamorat. En moltes espècies l’oxitocina té un paper en el comportament social i, per tant, sembla possible que tingui un paper semblant en els humans.
El grup de cantants aficionats va manifestar més alegria i més satisfacció que no pas el grup de cantants professionals. Ambdos grups se sentien més relaxats i més energètics després de les lliçons.
Les entrevistes van mostrar que els professionals estaven clarament orientats a l’èxit, amb èmfasi en la tècnica del cant, l’aparell vocal i corporal durant la lliçó, en canvi els aficionats utilitzen les classes de cant com un mitjà d’autorealització i auto-expressió com una forma d’alliberar tensions emocionals.
Com a conclusió general és va trobar més benestar i menys activació cerebral per als cantants aficionats en comparació amb cantants professionals, que semblaven experimentar menys benestar i més activació cerebral.
Obeses, un grup pel qual tenim admiració absoluta ja ho diuen a la seva peça “Herois rere les finestres”:
I és que el grup Antònia Font també ens ho il.lustra,
“Patxanga, que jo vull només patxanga total,
que tengui alegria es que no tengui pa.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
que no s’equivoquin es músics de jazz.”