Volem presentarvos aquest projecte anomenat The eye harp, un software que permet fer música através del moviment dels ulls.
The EyeHarp és una interfície de música que analitza el moviment dels ulls.El seu objectiu és permetre que les persones amb diversitats funcionals, sobretot amb problemes severs de motricitat puguin aprendre, reproduirmúsica i puguin participar de procesos artístics creatius amb altres persones, és per això que està en sintonia amb la nostra filososifa del fet musical inclusiu.És de codi obert i es pot descarregar i utilitzar de forma gratuïta.Forma part de la tesi doctoral de Zacaries Vamvakousis, investigador del Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra.
Des de la nostre Centre d’Estudis Musicals felicitem a Zacaries Vamvakousis i el seu equip per tan noble humanista contribució a la inclusió de les persones en el fet musical.
Des del setembre del 2009 quan es va inagurar el Centre d’Estudis Musicals Maria Grever, fonamentant la seva filososfia educativa en la il.lustre compositora mexicana María Grever, varem voler oferir un ensenyament musical plural i integrador, amb la qualitat i l’alt rigor tècnic com a vehicle, actualment acabant el curs 2016-2017 i gràcies a tots aquests anys d’experiència hem evolucionat la nostra filosofia cap el concepte D’EDUCACIÓ INCLUSIVA 100 %.
Però de que parlem quan parlem d’educació inclusiva ?.
En primer lloc és important concebre 4 eixos:
Exclusió: Rebuig d’una persona o cosa, que queda fora del lloc que ocupava.
Segregació: Separació, marginació d’un grup social per raó del seu sexe, raça, cultura, o ideologia.
Integració: Incorporació o inclusió d’un tot.
Idees essencials de l’educació inclusiva
L’educació inclusiva es presenta com un dret de tots els nens, i no només d’aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat (el normal és que els éssers humans siguin diferents) i d’equitat en l’accés a una educació de qualitat per a tothom. L’educació inclusiva no només postula el dret a ser diferent com un fet legítim, sinó que valora explícitament l’existència d’aquesta diversitat. S’assumeix així que cada persona difereix d’una altra en una gran varietat de formes i que per això les diferències individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l’aposta per una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l’escola.La inclusió comença acceptant les diferències, celebrant la diversitat i promovent el tracte equitatiu de cada alumne.
El procés d’inclusió pretén minimitzar les barreres perquè tota la comunitat, institucions, families, alumnes professors,… participin sense importar les seves característiques físiques, mentals, socials, contextos culturals, etc.
Des d’aquesta postura resulten criticables, pel seu caràcter excloent, els models d’integració basats en l’ús d’espais i temps separats per al treball amb determinats alumnes amb problemes. A canvi d’això s’afavoreixen les pràctiques educatives i didàctiques que no només acullin la diversitat sinó que treguin profit d’ella. És important eliminar els sistemes educatius segregatius i propiciar la recerca d’estratègies, metodologies i espais inclusius buscant que el dret d’Educació per a tots sigui una realitat. Perquè l’escola es torni inclusiva s’han d’identificar les barreres de participació perquè els alumnes adquireixin l’aprenentatge.
Si l’heterogeneïtat constitueix un valor, la homogeneïtzació a l’escola, que al seu torn ocorre com a resultat de les pràctiques selectives en els sistemes educacionals, és vista des d’aquesta perspectiva com un empobriment del món d’experiències possibles que s’ofereix als nens, perjudicant tant als escolars millor “dotats” com als “menys dotats”. Hi ha diverses propostes internacionals que mostren estratègies per a la inclusió total de l’alumnat encara que s’ha de prendre en compte que moltes vegades a causa de les característiques dels estudiants la inclusió total no s’aconsegueix. No obstant això hi ha maneres d’incloure i ser inclosos en la dinàmica regular de les escoles com la creació de mòduls d’aprenentatge, activitats, tallers, espais extra – escolars que propiciaran la inclusió i l’aprenentatge col·laboratiu.
Els principis de l’escola inclusiva estan ideològicament vinculats amb les metes de l’educació intercultural.
Implementació
L’educació inclusiva suposa un model d’escola en què els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no diversitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l’escola integradora, adaptant la instrucció per donar suport a tots els estudiants.
En aquest model, els professors ordinaris i els professors especialistes ( muiscoterapeutes ) o de suport treballen de manera conjunta i coordinada dins el context natural de l’aula ordinària, afavorint el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d’acceptació, siguin quines fossin les característiques dels alumnes .
L’escola inclusiva forma part d’un procés d’inclusió més ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l’escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d’exclusió; suposa crear un context d’aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d’un currículum comú; exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d’una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.
Font: Viquipèdia
Com podem promoure l’educació inclusiva?
Per desenvolupar l’educació inclusiva haurem de contemplar i ser conscients dels següents aspectes:
Que els educadors tenen la formació, la flexibilitat i recursos per ensenyar als estudiants amb diverses necessitats i estils d’aprenentatge.
Assegurar que els jardins d’infants i escoles reben suport financer adequat i sostenible perquè totes les activitats i serveis siguin inclusives.
Conscienciar els pares per fer valer el dret dels seus fills a l’educació en els centresd’inclusió.
Permetre que tota l’educació inclusiva reformulada d’aquesta manera en la comunitat fomenti que la comunitat d’educadors especials, els treballadors socials, els pares i estudiants treballin junts i participin en l’el.laboració, execució i seguiment de l’educació, com una responsabilitat compartida.
Que els governs siguin responsables de l’aplicació de la legislació contra la discriminació, els mandats legals per a la inclusió i polítiques per eliminar les barreres
Arribats a aquest punt de la història de l’escola Centre d’Estudis Musicals Maria Grever volem agraïr a diverses institucions el seu recolzament en el desenvolupament d’aquesta inclusió:
Ajuntament de Parets del Vallès – Associació Catalana de la Síndrome de Williams – Escola Superior de Música de Catalunya – Taller de Músics – TVE – Televisió de Catalunya – Catalunya Radio – TEAcords – Les llars tutelades Alb Bosc – Vallès Visió – Berkshire Hills – Trinity College – CEIP Vilaparietes – Institut Guttman – Sumem Parets – AMACAT – Consorci sanitari de Mollet del Vallès – Residència Pedra Serrada – ….
Visualitzant el futur de la nostra escola volem reafirmarnos en aquesta premisa de COMUNITAT EDUCATIVA INCLUSIVA.
Volem seguir desenvolupant amb l’ajuda i suport de tothom:
Fortaleses i dons individuals, amb expectatives altes i apropiades per a cada nen.
Treball sobre els objectius individuals durant la seva participació en la vida de la classe amb altres estudiants de la seva mateixa edat.
La involucració dels pares en la seva educació i en les activitats de les seves escoles locals.
Una cultura escolar de respecte i pertinença. L’educació inclusiva ofereix oportunitats per conèixer i acceptar les diferències individuals, el que redueix l’impacte d’assetjament i intimidació.
Amistats amb una àmplia varietat d’altres nens, cadascun amb les seves pròpies necessitats i capacitats individuals.
Una afectació positiva tant en la seva escola i comunitat per apreciar la diversitat i la inclusió en un nivell més ampli.
Ens plau mostrarvos aquest documental de la Marina González estudiant de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya que ha volgut copçar l’experiència del seu germà l’Oriol en el nostre Centre d’Estudis. Ens fa molt il.lusió que persones com la Marina ens ajudin a difondre el Fet Musical per la Inclusió que proposem des del CEM María Grever.
Agraiments: Marina González, Oriol González, Ana Fernández, Ernesto Briceño, Sergi Igual i Joan Capafons.
Oferim sessions de musicoteràpia per nens diagnosticats amb Trastonr de l’Espectre Autista, volem incorporar els pares en aquestes sessions perquè entre tots assolim el màxim bneestar en familia. Els objectius que perseguim amb la música en aquestes sessions de musicoteràpia són:
Que els pares trobin en el CEM María Grever una entitat educativa on són atesos per professionals formats i sensibilitzats en el món de l’autisme.
Que els pares es trobin distesos i relaxats quan estan al Centre.
Poder gaudir d’una activitat lúdica com la música amb els seus fills i altres families.
Millorar tots els aspctes comunicatius del nen.
Millorar la focalització de l’atenció del nen.
Que el nen adquireixi rutines de comportament, saber quna ha fet quelcom bé i quan ha fet quelcom que pot millorar.
Comprendre emocions.
Optimitzar la dicció del nen.
Memoritzar cançons.
Millorar la motricitat.
I tots aquests objectius els volem assolir através d’activitats musicals variades, sempre en funció de la idiosincràcia de cada nen i de les seves capacitats i les sevs preferències. Els pares són fonamentals ja que són els qui poden ensenyar al pedagog que vol comunicar el nen autista i altrament si ells venen a les sessions millorem els llaços afectius entre nen i familia.
Si voleu més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres, us atendrem amb molt de gust.
Ernesto Briceño és un dels professors del Crisol Tradicional de Cuerda 2016 que es celebra a Burgos. Crisol de Cuerda és una trobada al voltant de la música tradicional en el que convergeixen creativitat, practica, coneixement i llibertat. És un espai i un temps per a amants de la música que comparteixen la seva interès per la tradició i la innovació, per els qui busquen noves referències i contactes i que desitgen obrir-se a una nova experiència sorprenent, inoblidable i enriquidora.
El Centre d’Estudis Musicals Maria Grever és des d’avui oficialment Centre Provisional Registrat nº 62097 del Trinity College gràcies a un conveni de col.laboració entre ambdues entitats.
Els programes del Trinity que podrem oferir com formadors i examinadors són els següents: Music, Rock and Pop and Drama.
Trinity, fundació educativa britànica, és únic en la seva oferta d’exàmens que abasten tots els àmbits de la comunicació, des de l’anglès fins a la música passant pel teatre, Trinity és una entitat transparent i oberta. Tots els nostres exàmens estan plenament acreditats per les autoritats educatives del Regne Unit (Ofqual) The Office of Qualifications and Examinations Regulation. Des de fa uns 40 anys Trinity treballa a l’estat espanyol en suport de la millora i el gaudi d’aquestes assignatures tant per a l’estudiant com per al professor – realitzant desenes de milers d’exàmens i desenes de sessions de suport al professorat gratuïtes. Trinity ofereix certificacions per als alumnes, i també els mestres, en tots aquests camps, sempre amb un component viva voce amb un examinador expert resident a l’estranger que viatja al mateix centre d’aprenentatge en dies convingudes durant tot l’any.
Un luxe pel poble de Parets fer aquest pont cultural entre la ciutat de Londres i la vila de Parets del Vallès.
Kiko Veneno publica Doble Vivo (+ Solo Que la Una/Con Cordes del Mon).
El músic sevillà ha publicat el disc directe “DOBLE VIVO”, àlbum que fa honor a el seu nom incloent dos discos amb enregistraments dels espectacles “+ Más solo que la una ” i de la seva gira amb l’Orquestra Cordes del Món. Dos aproximacions complementàries, que no antagòniques, un nou repertori que forma part del nostre patrimoni sentimental. A la primera part del concert, com en l’Espectacle “+ Más solo que la una”, KIKO i la seva guitarra estan sols davant de la platea, comptant i cantant com ha anat el.laborant cançons des del 77 fins avui. En la segona part de l’espectacle tot canvia i s’incorpora la seva banda La Banda del Retumbe, al costat de la formació de corda conduïda per Ernesto Briceño. Una forma d’escoltar les cançons amb una altra sonoritat i altres arranjaments. Esperem que el disfruteu.
Àlex Baos noi diagnosticat amb Transtorn de l’Espectre Autista i alumne del CEM María Grever va voler compartir per inciaitiva pròpia una sessió de musicoteràpia amb la nostra estimada alumna Adriana de l’Associació Catalana Síndrome de Williams amb la supervisió de la professora Lourdes Cuéllar musicoterapeuta. Aquest moment ens mostra que la música ofereix oportunitats per nois que podrien arribar a ser una sortida laboral molt satisfactòria i arribar a un nivell de felicitat força alt. Varem felicitar a l’Àlex per aquesta gran iniciativa personal.
Us deixem el link a l’entrevista que ens va fer el programa Punt Edu de l’emisora RAP 107, Ràdio Parets del Vallès. Moltes gràcies al Miquel Pérez i Eva Riulas per haver-nos donat l’oportunitat de difondre les capcitats i èxits dels alumnes de Síndrome de Williams, altrament volem agraïr la possibilitat que ens ha brindat a nivell d’inserció laboral doncs els nostres alumnes podran anar a parlar de música en el programa si arribem a un bon acord.
Benvolguts el professor Sergi Igual ha desenvolupat una sessió de musicoteràpia amb el seu benvolgut alumne Serguey, un noi amb diagnòstic de la Síndrome d’Abstinència Alcohòlica Fetal, però amb un gran interès i estima per la música i que ha experimentat uns grans aprenentatges gràcies a la seva actitud , el mestratge del Sergi ha estat fonamental. Us volem mostrar aquesta innovadora sessió basada en les tècniques de DJ per assolir l’atenció i l’interès de l’alumne en una activitat plaentera i satisfactòria, com podreu veure en Serguey es manté atent a totes les explicacions de les tècniques i gaudeix molt de l’activitat musical. Val a dir que la vivència acústica de la Sala 1 del CEM María Grever té una dimensió molt magnànima amb una molt bona amplificació amb el que l’experiència auditiva és molt més potent pel alumnes i gaudeixen molt i molt.
Basar-se en els interesos plaents dels alumnes és fonamental per desenvolupar un bon aprenentatge.
