“Qui canta el seu mal espanta”, una frase que ben segur heu escoltat moltes vegades, una declaració de la vessant terapèutica de la música. Però anem a veure que ens diu la ciència actualment sobre aquest fet .
L’estudi de Grape C., Sandgren M, Hansson LO, Ericson M, Theorell T. de l’Institut Nacional de factors psicosocials i salut a Estocolm, Suècia, va explorar els possibles efectes beneficiosos del cant en el benestar de les persones durant les lliçons de cant. L’estudi va comptar amb vuit cantants aficionats (2 homes, 6 dones, 28-53 anys) i vuit cantants professional (4 homes, 4 dones, edat 26-49 anys) que havien estat cantants i que assisteixen a classes de cant durant almenys sis mesos.
Les conclusions de l’estudi ens diuen:
L’oxitocina augmentava de manera significativa en ambdos grups, tant en cantants “amateurs” com en cantants professionals, recordeu que l’oxitocina s’allibera al corrent sanguini durant l’orgasme, tant en mascles com en femelles. L’oxitocina també redueix la pressió arterial i les concentracions de cortisol, fet que augmenta la tolerància al dolor i redueix l’ansietat. En humans s’ha observat que les concentracions plasmàtiques d’oxitocina són superiors en persones que afirmen haver-se enamorat. En moltes espècies l’oxitocina té un paper en el comportament social i, per tant, sembla possible que tingui un paper semblant en els humans.
El grup de cantants aficionats va manifestar més alegria i més satisfacció que no pas el grup de cantants professionals. Ambdos grups se sentien més relaxats i més energètics després de les lliçons.
Les entrevistes van mostrar que els professionals estaven clarament orientats a l’èxit, amb èmfasi en la tècnica del cant, l’aparell vocal i corporal durant la lliçó, en canvi els aficionats utilitzen les classes de cant com un mitjà d’autorealització i auto-expressió com una forma d’alliberar tensions emocionals.
Com a conclusió general és va trobar més benestar i menys activació cerebral per als cantants aficionats en comparació amb cantants professionals, que semblaven experimentar menys benestar i més activació cerebral.
Obeses, un grup pel qual tenim admiració absoluta ja ho diuen a la seva peça “Herois rere les finestres”:
I és que el grup Antònia Font també ens ho il.lustra,
“Patxanga, que jo vull només patxanga total,
que tengui alegria es que no tengui pa.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
que no s’equivoquin es músics de jazz.”
