Quantes vegades escoltem dir, “no puc fer-ho”, “és molt difícil per a mi”, “no se’m dóna bé”,
fins i tot, ho diem nosaltres mateixos en més d’una ocasió en plenitud de facultats físiques i
emocionals. Però que passa amb les persones que pateixen diversitat funcional (terme què al
C.E.M. María Grever preferim per sobre del terme discapacitat). Activitats artístiques com la
música estan descartades a la seva vida? La veritat és que no, aquestes mateixes limitacions
es converteixen en el motor de lluita per a la superació i l’assoliment personal i professional.
A través de la història, grans músics amb diversitat funcional ens han regalat les més belles
melodies, lletres i cançons, execucions virtuoses i la més famosa de les simfonies. Al Centre
d’Estudis Musicals María Grever, els retem homenatge.
Des de la música clàssica, passant pel jazz, el R&B, hip-hop, pop o heavy metal, no hi ha estil
musical o instrument que sàpiga de limitacions a causa de la diversitat funcional de els seus
creadors o instrumentistes. Farem un resum d’alguns dels molts grans artistes que formen part
del repertori musical de la humanitat, començant pel sord més famós de la història, Ludwig
Van Beethoven.
Nascut a Bon, Alemanya en 1770, Beethoven, va lluitar molts anys contra una sordesa greu
que progressivament el va deixar completament sense audició 10 anys abans de morir. Des de
molt jove va afligir d’aquest mal i va anar adaptant la seva forma de compondre i de tocar el
piano a les seves necessitats, conforme va augmentar la sordesa va anar deixant l’instrument,
no obstant això no va abandonar la composició i en quedar totalment sord, va escriure la més
important de les seves obres i potser la més famosa del món; La 9na Simfonia. Altres grans
compositors com William Boyce (1711-1779), Gabriel Fauré (1845-1924) o Bedrich Smetana
(1824– 1884), van compartir el mateix mal de Beethoven.