Avui fa 5 anys del traspàs ( així ho va comunicar el seu germà Jermaine) de l’artista Michael Jackson, nosaltres volem parlar sobretot de la seva infantesa, doncs com bé sabeu la infantesa i adolescència són les etapes vitals amb les que fonamentarem l’autoestima del futur adult, entre d’altres valors.
Michael Jackson va començar d’infant a la indústria musical, i fem servir la contraposició infant versus indústria perquè són dos conceptes incompatibles, per molts milions que guanyis i mota fama que et fagin tenir. Altrament segons explica a les seves memòries el seu pare no li fomentava justament una seguretat en ell mateix indestructible. Era un infant sotmès a la pressió d’assajar dur, llargues sessions a l’estudi, promoció a mitjans de comunicació, rodes de premsa, entrevistes, portades de revistes, assatjament dels fans, horaris impropis d’un infant,… i així durant anys. Si a un adult ja li costa assimilar tota aquesta voràgine no podem imaginar un infant que venia d’una familia al llindar de la pobresa, recordeu que els seus germans robaven patates per poder menjar.
L’infant hauria de viure experiències que l’enriquissin disfrutant i aprenent, tenir bons models que l’aconsellessin i el guiessin en aquest procés evolutiu.
Us deixem una llista de reproducción perquè gaudiu d’aquest artista, que també era una persona smb sentiments com tothom:
Amy WineHouse, Witney Houston, Elvis Preley, Kurt Cobain, Jim Morrison,…artistes que a part d’una gran fama i una quantitat de diners inimaginable van perdre la vida a la jungla de la indústria musical.
Que podeu comentar de l’ídol infantil Hannah Montana actualment coneguda com Miley Cyrus, o de l’actor Macaulay Culkin ?