Quants de vosaltres teniu fills i us agradaria que fossin conscients i treballessin les seves emocions per gestionar la seva salut mental d’una manera satisfactòria i tenir una autoestima sòlida per afrontar unes relacions socials òptimes i plenes.
En un article que hem llegit avui a La Vanguardia fan ressò d’un estudi del Catedràtic Rafael Bisquerra.
Dos alumnes de deu anys es barallen a classe; generen enrenou, no són capaços de calmar-se, a casa els ànims també estan encesos, els seus problemes a l’aula continuen i acaben creant un clima de tensió que es trasllada a altres companys … En aquest ambient d’agitació resulta més difícil treballar i els resultats acadèmics es ressenten. L’últim informe Faros, presentat ahir, sobre salut de la infància i l’adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu 
dóna la veu d’alerta sobre aquestes situacions comuns en algunes aules, i llança una advertència: el benestar emocional influeix directament en el progrés acadèmic.
Però la gestió de les emocions queda en un segon pla en la majoria d’escoles, indica Rafael Bisquerra,
coordinador de l’estudi i catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest investigador xifra en un 5% les escoles catalanes amb un programa específic d’educació emocional. Tot i això, reconeix que molts centres ja toquen aquest àmbit, encara que sigui d’una forma menys sistemàtica, de vegades sense ser conscients. Amb tot, la comunitat de l’Hospital Sant Joan de Déu va demanar ahir, mitjançant la presentació d’aquest informe, una major atenció a la gestió de les emocions a l’aula. És a dir, que els nens aprenguin a detectar què els alegra o entristeix, què els s’enfada i per què, i transformar la ràbia o la por a una cosa positiva. L’educació emocional també inclou saber reaccionar davant les actituds dels altres, donant la volta al conflicte i l’agitació. En aquest context, cal destacar la pràctica del ioga en alguns centres, com l’institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta activitat contribueix, segons els professors que la difonen als instituts, a calmar els alumnes i crear un clima propici per a l’aprenentatge. Els conflictes, argumenten, han disminuït gràcies a que els estudiants estan més relaxats. Algunes escoles de primària també dediquen els primers quinze minuts del dia a la lectura silenciosa, el que tranquil · litza als alumnes i prepara per a les classes. Ambdues són activitats que milloren l’ambient emocional del centre.
Emperò en el nostre cas la música, ens proposem que pares i fills escoltem cançons junts i detectem quines emocions experimenten els infants, que siguin conscients de l’emoció i que els pares puguin ajudar al nen a connectar amb aquella emoció. Com hem dit sempre des de l’escola de música CEM María Grever,
la importància de les emocions a la música és vital, perquè primer som persones i tenim sentiments i la música té molt mpoder per ajudar a sublimar les bones emocions, el 3 de Juliol del 2013 a l’Auditori del Conservatori del Liceu en varem tenir una demostració imperial.
Les escoles han anat assumint cada vegada més tasques fora del terreny estrictament acadèmic, com la cura de la salut física, la higiene, l’educació viària, la nutrició o la sexualitat. Ara també se’ls demana que ensenyin als alumnes a prendre consciència de les seves emocions i de les dels altres, i que les gestionin.
Segons els estudis internacionals recopilades en l’informe Faros, les persones que han entrenat la seva intel · ligència emocional pateixen menys ansietat, estrès i indisciplina i viuen menys conflictes amb altres persones. A més, diuen aquests estudis, toleren millor la frustració i estan millor capacitades per afrontar situacions adverses.
Una mala gestió de les emocions, en canvi, pot repercutir en la salut. “Les emocions negatives contribueixen a disminuir les defenses del sistema immunitari i predisposen a patir certes malalties”, va destacar Bisquerra.
Treballar l’educació emocional a classe, milloraria el clima escolar, la relació entre els companys de classe i el mestre i, en definitiva, fomentaria entre els alumnes aptituds i habilitats que els seran útils en el futur. Els autors de l’informe proposen que s’inclogui aquesta formació en les tutories i en l’assignatura d’educació per a la ciutadania, ara rebatejada amb el nom d’educació cívica.
A Catalunya, el Departament d’Ensenyament o els Instituts de Ciències de l’Educació de les facultats ofereixen cursos d’educació emocional als docents, però són voluntaris. A primària han tingut força acceptació, però menys a secundària.
Un dels exemples que posen en Fars per justificar les seves tesis està en les investigacions del científic Daniel Goleman. Un treball seu publicat el 2008 indica que els joves que aprenen a calmar-se quan estan contrariats desenvolupen una major fortalesa en els seus circuits cerebrals encarregats de gestionar l’adversitat. En aquest sentit, els investigadors van recordar ahir que la major plasticitat cerebral, la major receptivitat del cervell als estímuls, es dóna entre els zero i els deu anys, pel que és important reforçar aquest treball durant aquesta edat.
No obstant això, per molt que l’escola s’esforci, poc es pot avançar sense la implicació de les famílies. Si alguns pares no tenen aquesta educació emocional, com actuarà llavors el nen?
“No hi ha cap correlació entre el quocient intel.lectual i l’empatia emocional, estan controlats per diferents parts del cervell” Daniel Goleman autor de Inteligència Emocional.