Interessant xerrada d’Eduard Punset sobre com va aparèixer el llenguatge, afirma que en primer lloc van aparèixer els sons, després la música i molt més tard el llenguatge.
També ens il.lustra sobre la importàcia del gen FOXP2.
El FOXP2 és un gen present en alguns mamífers com humans i ratolins. Aquest gen en els humans presenta algunes mutacions característiques, que el farien el “causant” de la producció de la parla.
FOXP2 codifica per una proteïna del mateix nom, que podria actuar activant i inhibint l’expressió d’altres gens, i és indispensable pel funcionament de les diverses zones cerebrals del llenguatge que ajudaria a articular les paraules i dominar la sintaxis. D’aquesta manera es creu que deu intervenir en la regulació d’alguns moviments de la cara i de la mandíbula. Les mutacions del gen que fan possible tot això es creu que es van donar fa uns 200.000 anys. En l’anàlisi comparatiu entre el gen dels ximpanzés, macacos,goril·les, orangutans i ratolins, els científics van descobrir que en els éssers humans una modificació de només dosaminoàcids seria la responsable d’aquest canvi tan fonamental.
A l’agost del 2002 es va publicar a la revista Nature (Science update) un treball que parla del possible origen genètic del llenguatge humà. Svante Pääbo, del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology a Leipzing, Alemanya, i els seu equip afirmen que el precís control que tenen els humans sobre la laringe i la boca pot estar controlat per un gen, “el gen del llenguatge” FOXP2.
Un dels investigadors de l’equip, Wolfgang Enard, va reconèixer que no es tracta de l’únic gen que fa possible el llenguatge, i va explicar que el llenguatge és un procés mental complicat que requereix de la participació de molts altres gens. Malgrat això, FOXP2 sí sembla estar implicat més concretament en les característiques mandibulars i facials que permeten la parla.