Arnau Tordera i Antoni Font amb l’Associació Catalana Síndrome de Williams

Arnau Tordera líder del grup Obeses i Antoni Font director de la companyia teatral La Nota Teatre han participat en el rodatge d’una de les escenes del documental sobre els beneficis de la música en les persones que estem el.laborant. El motiu del rodatge d’aquesta escena va ser vivenciar per part dels nostres alumnes el  mestratge d’un … Read more

L’expressió artística per sobre la diversitat funcional

Quantes vegades escoltem dir, “no puc fer-ho”, “és molt difícil per a mi”, “no se’m dóna bé”, fins i tot, ho diem nosaltres mateixos en més d’una ocasió en plenitud de facultats físiques i emocionals. Però que passa amb les persones que pateixen diversitat funcional (terme què al C.E.M. María Grever preferim per sobre del … Read more

Pablo Serrano presenta El Bajo y yo en compañía

Pablo Serrano , alumne del Centre d’Estudis Musicals María Grever, presenta El Bajo y yo en compañía el seu primer treball discogràfic., un disc produit integrament pel propi Pablo Serrano, gravat als Estudis Dalton de Parets del Vallès. Un disc amb 9 peces totes elles composades pel propi Pablo, cada una d’elles dedicada a persones que són importants per ell. … Read more

PE TRES BIG BAND TOUR 2014 – 2015

Benvolgudes i benvolguts, us volem presentar una formació gestada i nascuda al Centre d’Estudis Musicals María Grever,…liderada per Sergi Igual, el nostre Cap d’Estudis.       Pe Tres Big Band són: Paula  – Isabel Gómez. Marina Soto – Célia Varón –  Víctor Borrego – Pere Escuer – Peter. Min González – Min. Joan Mateu – Esteve Soto – Juan Carlos Soto – Ángel Torres – Mi AG. … Read more

‘Flamenco a cordes’ de Dorantes amb Renaud Garcia-Fons & Cordes del Món

Cordes del Món va actuar el 10 de octubre al Festival Connexions 2014, en aquesta ocasió acompanyant al Mestre Dorantes i al Mestre Renaud García-Fons.

Fitxa artística

David Peña ‘Dorantes’: piano Renaud Garcia-Fons: contrabaix cinc cordes Javi Ruibal: percussions

Cordes del Món

Ernesto Briceño: violí i direcció Jaime del Blanco: violí Asier Suberbiola: violí Paulina Sánchez: violí Felipe Escalada: viola Martín Meléndez: cello

Disfruteu del video resum d’aquesta màgica trobada!!

 

Valles Visió entrevista a Ramon Elias, Luthier i músic de Cordes del Món

En aquest video, al minut 23:20, podreu veure al luthier Ramon Elias i Gavernet,col·laborador de CEM María Grever i Cordes del Món, que ens explica com construeix els seus instruments, algun d’ells construït especialment per a l’àrea de musicoteràpia de CEM María Grever.

Us deixem imatges de Ramon elias en el concert celebrat per Cordes del Món a l’església Sant Esteve 1110 anys d’història Parets

Sergi Igual Cap d’Estudis C.E.M. María Grever parla de TDAH al programa Visions

Sergi Igual, Cap d’Estudis del Centre d’Estudis Musiclas María Grever va participar al programa Visions de  Vallès Visió en el col.loqui que va tractar el Transtorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, el 21-11-2014.

Volem agrair una vegada més a Vallès Visió per la confiança i sensibilitat en el nostre projecte educatiu.

I….felicitats Sergi, tens molt a explicar i a compartir.

Cordes del Món Concert commemoratiu dels 1100 anys de Parets

El concert ‘El so d’un poble‘ a càrrec de la formació Cordes del Món a l’església de Sant Esteve de Parets del Vallès amb tres dels components: Ramón Elias (organistrum), Marina Serra Romero (violí) i Ricard Vallina (violí octavat). L’acte formà part de la programació dels actes commemoratius dels 1110 anys de vida de Parets del Vallès.

 Al video de Vallès Visió a partir del min. 9:20 veureu la noticia.

 

Llegiu la crònica que en fa l’escriptor Joan Sala

Extraordinària actuació de  CORDES DEL MÓN.
L’Esglèsia de Sant Esteve de Parets del Vallès presentava el diumenge, dia 12 d’0ctubre de 2014, una notable presència d’amics de la música. Verdaderament l’assistència responia al lema del concert EL SO D’UN POBLE. CORDES DEL MÓN és un  moviment musical amb seu a l’Escola de Música, CEM María Grever, de Parets del Vallès i dirigida per Ernesto Briceño, ànima i ideòleg de l’entitat. Un centre musical, amb una característica molt peculiar: la música és vida. Els tres intèrprets són músics amb un currículum de mèrit i són Ramon Elias, investigador i creador; Marina Serra, violinista i compositora i amb un màster en musicoteràpia; Ricard Vallina, professor de violí i de gralla. El concert presentava una curiositat com eren els instruments. L’organistrum, és un instrument musical, ideat i creat per Ramon Elias, té forma de guitarra i un funcionament parell als “organillos”. Una altra curiositat rauia en els models de violins, de tres cordes, de quatre (el normal), de cinc i de vuit. Una exhibició i una lliçó de la història dels instruments musicals, com també del programa presentat, basat la primera part en el Llibre Vermell de Montserrat, recull de composicions de caire religiós i pertanyents als segle XIV, i amb una segona part de música barroca dels segles XV i XVI. Un concert que arrencava els aplaudiments entusiastes del públic perquè la seva música traslladava a un món de suavitats íntimes i d’esperances plenes de goig i alegria. En la mitja part vaig llegir un poema sobre el tema de l’aniversari, encàrrec del Director del CEM Maria Grèver titolat NO T’ATURIS.

 

 

Centre d’Estudis Musicals María Grever al V Congrés de Musicoteràpia

El Centre d’Estudis Musicals María Grever ha participar i col.laborat en el V Congrés de Musicoteràpia celebrat a l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC els dies 17,18 i 19 d’Octubre de 2014.

El 17 d’Octubre Nuria Ferre Musicoterapeuta per la Universitat de Barcelona i Joan Capafons Cap d’Àrea de Musicoteràpia del C.E.M. María Grever, van desenvolupar la ponència sobre Musicoteràpia i la Síndrome de Williams, on van explicar de manera molt resumida tots les aspectes psicosocials beneficiosos a  les persones amb aquesta diversitat funcional, l’objectiu és comunicar que com ha musicoterapeutes ens hem d’exigir incloure als nens i nois en activitats musicales satisfactòries a l’igual que a les families, institucions i conscienciar altres professionals d’aquesta millora en la qualitat de vida.

El diumenge 19 a l’acte de clausura del Congrés celebrat a la sala 3 de l’Auditori de Barcelona, l’Associació Catalana Síndrome de Williams, el Mestre Salvador Brotons, Coetus, Cordes del Món, Jordi Paulí, Miranda Fernández, Roberto Castillo, Claudia Múrcia, Robert Jurgen van Win i alumnes del CEM María Grever van dur a terme el Concert de Cloenda.

La participación de Coetus i Cordes del Món ha estat possible a: Museu Etnològic, Institut Català de Musicoteràpia, Taller de Músics, ESMUC i Associaicó Catalana de Síndrome de Williams.

A partir del minut 13:21 veureu la noticia del canal 8tv.

A partir del minut 19:00 veureu la noticia a BTV.


 

Antonio Carmona de l’Associació Catalana de Síndrome de Williams va ser el director convidat.

 

Antonio Carmona alumne del CEM María Grever contraportada d’el Periódico de Catalunya

Antonio Carmona alumne del CEM María Grever ha estat el protagonista de la contraportada del Periódico de Catalunya en motiu de la seva alta capacitat musical, capacitat que el durà a dirigir el concert de clausura del V Congrés de Musicoteràpia juntament amb el Mestre Salvador Brotons, Coetus i Cordes del Món. No volem extendre’ns més perquè l’entrevista és simplement genial. Felicitats Antonio.

 

Font: el periódico de Catalunya 15-10-2014

Fill d’una família treballadora del barri de Vilapicina, Antonio Manuel no es va imaginar mai que un dia seria ell qui portaria la batuta. El seu somni es complirà aquest diumenge, quan el Mestre Salvador Brotons li cedeixi el lloc de director en el concert que Cordes del Món i Coetus oferiran al Congrés de Musicoteràpia. La seva extraordinària sensibilitat musical es deu a la síndrome de Williams, un trastorn genètic caracteritzat, entre altres coses, per una discapacitat intel·lectual moderada, dificultats motores, problemes d’alimentació, uns trets facials distintius i una personalitat afectuosa i oberta.

-No l’impressiona pensar que estarà al capdavant de tota una orquestra?

-No, perquè crec que ho faré bé. ¡Me n’ha ensenyat Salvador Brotons! Va ser molt emocionant anar a casa seva i aprendre d’un director com ell. A més a més, he memoritzat la música al meu cap per aprendre-me-la. Una part fa així: na-na-narana-na-narana…[taral·leja] I una altra així: tin-tin-tin-tin-tin-tin-tintintintin-tin…

-Vostè sempre té música al cap.

-Sí. Me’n recordo que quan era petit m’empassava totes les òperes que feien per la tele, que llavors era en blanc i negre; una darrere l’altra. Ara els diumenges em poso els concerts de La 2 i em fixo en com el director dirigeix l’orquestra, en com corregeix els músics i els indica el que està bé i el que està malament.

-Com van reaccionar els seus pares al veure que de ben petit ja sentia passió per la música?

-Fent que escoltés més música. Els estic molt agraït perquè sempre han fet tot el possible perquè em sentís bé fent el que m’agrada.

-¿Només li agrada la clàssica?

-Nooo… Menys la música màquina, m’agrada tot, i si és amb orquestra, millor. M’agradava molt un grup dels 80 que es deia The Alan Parsons Project. ¿Sabia que el productor del primer disc de Pink Floyd és el mateix que va crear aquest?

-Doncs no, la veritat.

-També m’agrada un munt el grup alemany Kraftwerk. Però escolto de tot: pop, jazz, soul, música oriental, electrònica… I també sevillanes, pasdobles i rumba. ¿Sap el que més m’agrada de la música? La fusió.

-Com se sent quan escolta tocar una orquestra?

-Com si estigués dins de la música, com si la música la dirigís jo. Per mi la música és el millor que hi ha, és una bona droga, em fa sentir a gust. La música és important, tant si es té una síndrome com si no, perquè t’ensenya coses i transmet sentiments.

-No obstant, cada vegada s’ensenya menys a les escoles.

-¿Doncs vol que li digui la meva opinió? Ho trobo malament. La música és un mitjà de comunicació molt important i molt interessant. Sense música no es pot viure, i no em refereixo només a mi sinó a tots els altres.

-No tothom té la seva sensibilitat.

-A mi la música m’entra més aviat per l’orella. Les gotes de pluja quan cauen sobre uns ferrets que hi ha a la meva habitació són música per mi: sonen com clinc-clonc-clinc-clinc

-També toca instruments?

-M’agrada tocar la bateria, també toco el baix i una mica les congues. Una vegada els meus pares em van portar a una escola perquè aprengués guitarra, però com que van veure que no em sortia gaire bé van pensar que podia fer percussió. Ara estic a l’Institut Català de Musicoteràpia [a la foto] i al Centre d’Estudis Musicals Maria Grever de Parets i m’encanta. Aquí no només m’ajuden a mi amb la música, sinó que jo també puc ajudar els altres.